El 1462, Joan Carbonés, del mas Carbonés, situà en una balma propera una
imatge de la Mare de Déu per fer fora el dimonia el qual, deien, tirava
pedres als vianants que feien camí a Pruit i Vic. Poc temps després
s'aixecà en el lloc una capella, la qual fou ampliada successivament,
especialment durant el segle XVIII.
És un santuari molt visitat pels residents a les comarques de la
Garrotxa, la Selva, Osona i el Gironès. Pel seu emplaçament - situat a
1030 m d'altitud - gaudeix d'una àmplia panoràmica de la Vall
d'Hostoles, els Pirineus i la badia de Roses.
Disposa a més d'una hostatgeria recentment rehabilitada.
Vista exterior del Santuari de la Salut.
Mirador del Santuari de la Salut.
Interior de la església del Santuari de la Salut.
Església de Sant Miquel de Pineda
És del segle XI, romànica d'una sola nau, amb capelles afegides
posteriorment, amb absis sobrealçat i eixalbat, i campanar de torre.
Forma part de la parròquia del mateix nom, situada a la ribera dreta del
riu Brugent en direcció a Olot, vora la riera de Sant Iscle.
La primitiva església fou destruïda parcialment pels terratrèmols de
1427-1428 i reconstruïda en segles posteriors.